Conceptos esparcidos

Fidem qui perdit, perdere ultra nihil potest.

Archive for agosto 2006

El Saltiró De La Cardina

with one comment


 

El Saltiró de la Cardina.

 
Pageseta, moreneta,
Vull cantar-te una canço,
Vull dir-te d’una vegada
Que també t’estimo jo.
Com es mimen i s’estimen
Per les branques els ocells
¿Per que no em d’amanyagar-nos
Tu i jo com fan ells?
 
No sents com refila la cardina
Que en el niu s’enyora tota sola?
El company volgut de ploma fina
Ha alçat el vol de cara el sol i no ha tornat
A cercar-lo ella ha volat
Ja de retorn el gai ocell refila entre les fulles;
Fent saltirons va la femella
Amb ell, l’ocell
Per que has trigat aixi?
Que manca al niu, de nostre amor l’encís?
¿Ell li respon:
Ocella petita i bella,
Seguin a saltirons,
De nostres il-lusions, l’estrella
I tot saltironat per la verdor
Canta l’amor, la, la, la, la,
 
Veig, pageseta que el tornes ruja,
Tos ulls e, pilien ben clar que sí,
Com l’ocella a son ocell
Tu m’estimarás a mí.
De tos llavis un petó voldría jo
Tu m’has pres amb tos ulls negres el me cor
Ets ma vida, ets ma jois i mon tresor,
Com el cant de la cardina el nostre cant sera dols,
Será amorós i triomfant.
 

Francés / Bou

 

Emilio Vendrell.

Written by Carlos Muñoz-Caravaca Ortega

20 agosto, 2006 at 20:47

Publicado en Canciones