Conceptos esparcidos

Fidem qui perdit, perdere ultra nihil potest.

Archive for agosto 2006

El Saltiró de la Cardina

with one comment


 

Pageseta, moreneta,
Vull cantar-te una canço.
Vull dir-te d’una vegada
Que també t’estimo jo.
Com es mimen i s’estimen
Per les branques els ocells
¿Per que no em d’amanyagar-nos
Tu i jo com fan ells?

¿No sents com refila la cardina
Que en el niu s’enyora tota sola?
El company volgut de ploma fina ha alçat el vol
De cara el sol i no ha tornat;
A cercar-lo ella ha volat.
Ja de retorn el gai ocell refila entre les fulles;
Fent saltirons va la femella amb ell, l’ocell.
¿Per que has trigat aixi?
¿Que manca al niu, de nostre amor l’encís?
Ell li respon, ocella, petita i bella:

Seguin a saltirons,
De nostres il-lusions, l’estrella
I tot saltironat per la verdor
Canta l’amor, la, la, la, la…

Veig, pageseta que el tornes roja,
Tos ulls e, pilien ben clar que sí,
Com l’ocella a son ocell
Tu m’estimarás a mí.
De tos llavis un petó voldría jo;
Tu m’has pres amb tos ulls negres el me cor,
Ets ma vida, ets ma jois i mon tresor,
Com el cant de la cardina el nostre cant
Sera dols, será amorós i triomfant.

Francés / Bou

 

 

 

Emilio Vendrell

Written by Carlos Muñoz-Caravaca Ortega

20 agosto, 2006 at 20:47

Publicado en Canciones